1. Henri Matisse. ” Sobre Arte”, Barral Editores 1978.  Llibre de Butxaca.  (206 pàg.) Aparegudes per primera vegada el 25 de desemre de 1908 a “La Grande Revue” . En aquest llibre trobarem de primera mà  l´ oposició a la superficialitat pictòrica dels  impressionistes,  i com es posiciona Matisse enfront la inmediatesa d´aquells, proposant  una solidesa  de les pintures i una  elaboració meditada i més pausada. En aquest llibre ens diu com s´han de contemplar els problemes expressius:  amb un diàleg íntim.
  2. Giorgio Vasari. “LAS VIDAS. De los más excelentes arquitectos, pintores y escultores italianos desde Cimabue a nuestros tiempos”, Cátedra 2002. ( 871 pàg.) Llibre de capçalera si el que vols és endinsar-te en el renaixement.
  3. Joan Fuster. “El descrèdit de la realitat”,  Edicions 62,  1991.  (80 pàg) Compendi d´història de l´art en un to subjectiu però  magistral, com tots els de Fuster, amb una comprensió ben sòlida i personalitzada de la Hª de l´Art i la problemàtica contemporània de rerefons. La conclusió de la lectura sintetitzada en el títol. Encara és més admirable aquest potencial intelectual de Fuster si tenim en compte l´any de gestació i publicació (com el fet d´aparèixer en valencià):1955!
  4. Vicente Aguilera Cerni. “Textos, Pretextos y Notas”, Recull de texts 1953-1987. Ajuntament de València, 1987. ( 3 Volums) Una panoràmica de l´art VIU per part d´un crític molt actiu i lúcid, clarificador de molts aspectes artístics, sobretot a València. Els continguts són prou variats i van des del textos estètics i teòrics del primer volum a nombrosos reculls de prensa o un menut catàleg d´artistes del moment en els altres dos volums. Per exemple en parla de Millares, Lucio Muñoz, Tàpies, Zabaleta, Ürculo, Canogar, Barjola, Miró, Gargallo, etc, etc.
  5. Katharine Kuh. “Mi historia de amor con el arte moderno”, Secretos de una vida entre artistas. Fondo de Cultura Económica, 2007.  Una gal·lerista i col·leccionista americana de Chicago que ha compartit apostes artístiques amb Leger, Rothko, Hopper, Kline,  Brancusi, etc. Molt interessant per a asabentar-se de com s´acaben de cuinar i adobar els grans plats internacionals de la pintura. Del diferent tarannà d´alguns artistes barallant-se amb el prestigi i les finances de la seua obra.
  6. Nicolás Poussin. “Cartas y consideraciones en torno al arte”. Visor 1995. Aquestes transcripcions apropen al segle XVII i ajuden a clarificar episodis de la història de la pintura. El classicista Poussin, coetani de Velázquez (1599-1660) o Rembrandt (1606-1669), vivint i treballant a la ciutat de Roma pensava (agost de 1655, pàg 165) que la pintura poc més o menys havia entrat en crisis.
  7. Francoise Gilot/C. Lake. “Mi vida con Picasso”. Bruguera 1973. Important document personal de qui va conviure amb Picasso durant quasi quinze anys. La vida domèstica, el context artístic, els personatges, el comerç, la política, les rancúnies i animadversions. Un important recordatori per a recompondre detalls del món artístic del segle XX.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *