Fins el proper 26 de maig tenim al primer pla expositiu de la capital una extensa reunió d´obres del pintor Balthus. Museu Thyssen-Bornemisza https://www.museothyssen.org/exposiciones/balthus
Amb Balthus a la Thyssen tenim l´oportunitat d´assaborir en un sol espai la reunió d´un important grup d´obres procedent de museus i col·leccions particulars. L´obra de Balthus és complexa i difícil (una problemàtica plàstica comparable a la de Hopper a l´hora de representar el món però amb una poètica molt més dura i incisiva, complexa i variada. En les seues memòries (Debolsillo 2014) el propi Balthus nega aquella condició d´esteta voyeur que tantes vegades li han adjudicat, i que no té res a veure amb ell, afirma.
La panoràmica que es fa de l´artista presenta una mostra molt completa del pintor amb un bon compendi d´obres molt conegudes però també moltes altres de rara o escassa divulgació. És el cas d´un parell de paisatges. Un d´ells a la manera de Poussin. Com al·legories i clares remembrances a la llum i composicions de George de la Tour o els gats de l´escriptor romàntic ETA Hoffman
Clàssics amb dissonàncies, barrejats amb solucions o “despreocupacions” naïf, surrealistes: com l´acomodo trobat a aquesta estranya nimfa en un amable paisatge bucòlic de Pousin, però deixada caure, jo diria que amb sabates de tacó, a l´intempèrie d´una superfície de terra erma i empolsegada. Serà açò una hàbil referència expressiva, corrosiva, de Balthus al lloc i l´any en el que viu? Serà una paròdia del paisatge idíl·lic que habites però del qual moralment hi estàs foragitat, ocupat tot ell pel III Reicht ? A l´anomenat pels nazis “Art degenerat” ?
(També ha estat present aquests dies a Madrid, a la Fundació Mafre, una altra exposició de referència que malauradament ens ha passat desapercebuda als distrets comentaristes artístics que som a Godella: la Fundació Mafre ens presentava un magnífic repàs col·lectiu del context artístic de la revolució russa (1917): titulada “De Chagall a Malevich” com a rerefons constatava les dificultats i conflictes entre el realisme post-revolucionari i el moviment modernista de l´avantguarda russa aparegut des de la revolució burgesa de 1905 (cubisme, abstracció, suprematisme i raionisme, de la mà de Kandinski, Malèvich, etc)
(Caldria parlar, com a colofó paral·lel a aquesta entrada, i amb el beneplàcit de la pintura, de les conegudes “facilitats” (100 €) que tenim els valencians per anar correguts a Madrid a veure exposicions, la ciutat engalanada, la ben posada i guapa, cèntrica, rica, pròxima a tothom, etc, gràcies a una concepció radial de carreteres imperant des de l´any . . . del xin-pam-pum que continua viva i políticament defensada a capa i espassa, despreocupats aquests polítics de sempre de les dificultats immenses que encara tenim, per exemple, els valencians per anar al Guguenhein de Bilbao, per no parlar de les 6 hores que necessitem per anar i tornar al MACBA de Barcelona, etc. Ai, estimada Espanya, que ben parits estem, que diria aquell!)
