L’efecte impactant de la gran obra “Llibre-cel•la 131” (2009) de P. Gómez i Mª J. González només entrar all Bombas Gens no resulta després decebedora. A l’inrevés, és la sorpresa conceptual la que potència l’efecte, la valoració estètica. De primeres l’obra atreu i fa que et saltes les línies direccionals del recorregut per la pandèmia per a apropar-te a ella. Et preguntes, qui, com està fet açò? Volem saber perquè no ens acabem de situar, no sabem com mirar allò.
L’obra és enorme i articulada, reticulada, perquè pot retirar-se i guardar-se en una caixa de ferro (que veiem al terra). Aparentment, a primera vista diríem que és una obra informalista (tot transmet la impressió d’un mur, amb un fort contrast atonal i dos grisos molt clars i . . . una dispersió de matisos incrustats amb grafies, lletres manuscrites i estranys dibuixets o raspadures). I ací és on rau especialment l’enigma i la sorpresa d’aquesta obra.