El proper dilluns 13 de novembre s’inaugura a Xicranda (19’30 h.) l’exposició col·lectiva de B. Garcia, M. Nieto i R. Orfila. Titulada “Mirades íntimes” l’exposició és una selecció de treballs relacionat amb la temàtica de la figura humana, connectades entre elles sobre la base d’aquest nexe figuratiu.
Cada una de les propostes té una inclinació pictòrica personal, una harmonia específica d’adhesió i identificació amb la representació del cos humà. La poètica impulsora de “Mirades íntimes” té de base la idea “antropo”. A partir d’ací la mirada no té restriccions: epidermis, torsos, fragments del cos, caracteritzacions humanes perdudes entre el gest pictòric o alguna torçuda figura caragolada sobre el canapé que l’acull.
Puc dir de Beatriz Garcia que mostra una devoció pictòrica especial, un entusiasme per les superfícies de la pintura escodrinyades al detall, polides i intensificades, tractant de copsar un punt de llum exacte, un darrer gest en el moviment de la figura. Miguel Nieto se relaciona amb la seua obra amb un capteniment constant d’ordre i indagació, de tècniques i formes. I ho expressa d’igual manera en l’exploració del disseny, exhibint prototips molt decoratius. Roman Orfila és dels tres, potser, qui ha abordat més pictòricament i visceralment la representació de la figura humana; de manera que sols s’aproximarà puntualment al rigor de la representació objectiva, que no li interessa: expressionisme de la vivència, la pulsió, trobar l’experiència tectònica de la pintura.
Aquestes descripcions meues, no obstant, són inútils, debades, paraules rejuntades sense valor. Doncs és l’experiència de l’espectador qui al final resoldrà, plantejarà de debò com veu les obres. La pobra pintura sempre roman inerta sobre la tela, incòlume, com una convidada de pedra. És l’espectador qui posa la màgia quan acudeix allà, mira i escodrinya. És l’espectador qui desplega la viva confrontació, substancial o anecdòtica. Les obres no saben res de paraules i relats. A molt estirar estarem d’acord en una cosa misteriosa. Que per algun costat, entre la matèria solidificada de la pintura, aguaita inefable la cara interior del creador, pintant posem al descobert el “modus vivendi” particular de la pintora o el pintor.
L’exposició podrà veure’s a Xicranda fins el proper 24 de novembre, de dilluns a divendres, en l’horari laboral ininterromput del centre que és de 9 a 21 h.
