Per a intentar filar prim, hi ha per a mi dues coses bastant rellevants i cridaneres en la poètica plàstica d’Uslé. Dues coses que constitueixen el seu pilar creatiu, el seu baluard distintiu. Dos aspectes notoris amb els quals l’espectador podrà prendre-li el pols i la temperatura a les pintures de Juan Uslé: em referisc al disseny i l’expressió.
Certament disseny i expressió són dos valors, dos procediments, dos plantejaments, que es presenten com es presenten en obres i artistes. Però donen llum a gran part de la pintura moderna; conformen i construeixen poètiques al decantar-se en un sentit o altre (sol ser el més habitual) o bé s’aconsegueix apropar alhora els dos, com és el cas de Juan Uslé. En la pràctica i a priori sembla que, disseny i expressió, són com dos punts de partida contraposats pels quals hom s’ha d’inclinar.
I aquesta combinació Uslé la presenta extraordinàriament ben connectada i sense estridències gestuals; construeix els seus dissenys sense alçar gaire la veu informalista, expressionista; tot un projecte unificat sota la base de dos pols: una tramoia autèntica d’expressionisme dirigida pel disseny.
Deixa un comentari