El pintor Josep Ferriol presenta a Villa Eugènia la seua darrera recopilació de pintures organitzades sota el títol “Monocrom“. Una extensa mostra del treball dels darrers anys. La inaugurarà demà divendres 7 de juliol a les 20h d’aquest proper. Romandrà oberta fins el diumenge 30, també de juliol. Els nombrosos seguidors de l’artista i els afeccionats a la pintura en general, doncs, tenim a la cartellera de Godella una fita ineludible.
El conjunt que ha conformat Ferriol duu el distintiu de “Monocrom“. Una expressió, en general, encunyada per a referir-se a variacions harmòniques al voltant d’una sola longitud d’ona, siga la del blanc i negre, i tots els grisos, o estiga basada en qualsevol altre color. En aquest sentit, la poètica de la pintura suggerida per Josep Ferriol descansa sobre la base d’una accepció del terme bastant folgada, transversal, àmplia. En cap cas però, la trobarem en les obres acordonant l’ús del color, buscant de restringir-lo en un sentit rigorós o estricte.
L’exposició està conformada per sèries d’obres de diferents formats i suports, la majoria sobre paper i tela. Sempre ha estat fidel Josep Ferriol a la tradició vella de les tècniques mixtes, una cuina indestriable de la pròpia pintura. El conjunt, concretant una mica més, té tres sèries com més quallades, que s’han estirat i produït una sèrie més llarga. Són les de “Paisatges de la memòria“(amb vuit peces; sèrie, ara sí, barrada, acotada per una gamma estricta de colors blaus); “Camins” (amb quatre peces originals, per a mi les més destacades i innovadores, molt relacionades amb l’extens políptic de peces menudes, però on la monocromia verda, si ens referim de nou al motiu aglutinador, desconcerta, està apunt de perillar); i “Ciutats” (amb quatre obres lligades a una gamma càlida d’òxids de ferro vermells, d’almagra). Aquestes són les sèries més llargues i persistents.
Sobre el color, de manera general, podem dir que és sens dubte la contingència formal, la metàfora més substancial i inspiradora dels pintors. Podem dir que és la que està més lligada a les emocions. El dibuix, la concreció de les formes, en canvi, sempre s’ha dit, està més relacionat amb la narració, el relat, l’intel·lecte i el pensament. Com apunta l’artista “El fet artístic no és més que el sincretisme entre el coneixement intel·lectual i l’emocional“. Reunificar aquest binomi, “bipolar”, serà segurament la declaració més programàtica de l’artista.
El color és la paraula emotiva, que en el cas de Josep Ferriol serà, quelcom com aquesta declaració: “En aquesta mostra canvie el registre, torne a les meues arrels pictòriques, reprenc el meu imaginari del passat i el disfrute, el patisc, l’elabore amb nostàlgia, aborde el moment amb sinceritat, deixe la reivindicació i l’objectivitat pel goig de pintar, gaudir de l’acció, de l’acte impulsiu i momentani, improvisar un traç on una taca et porta a una altra.“
Per a veure catàleg:
