Joan Sanz acaba de publicar aquest mes d’agost un segon llibre, un segon volum més exactament, una important seqüela de les “Memòries de l´Horta de Vera”. Després de quatre anys de prospecció i recerca Sanz ha aconseguit lligar en un treball tota la problemàtica de la desapareguda“Alqueria de la Carrasca”. L’alqueria dels seus avantpassats, casa seua fins el fatal enderroc “tardofranquista“. La tasca, el llibre que ha resultat, ja ho podeu veure, és una altra cosa ben diferent al primer. Ara molt més ampli en l’espai notareu que abraça una gran part del que es coneixia com Quartell de Benimaclet. I també molt més persistent en el temps, perquè Joan Sanz s’ha llençat a una recerca exhaustiva dels orígens de “L’Alqueria de la Carrasca” (també coneguda com “Alqueria del Delme” o de “Marquès“).
Però de manera idèntica al primer llibre sosté la motivació memorialística, un to emotiu, de manera que també trobem ara, en aquest segon llibre, el mateix univers antropològic, tot el context de la vida en les alqueries, la toponímia, usos, séquies, vials, explotació econòmica i integració de l’horta amb la ciutat de València. Però especialment interessant és, com deia, la nova orientació temporal, que recorre segles d’història i toca fons conforme es perden i confonen les dades al llarg de la investigació. De fet aquesta segona part de les “Memòries” està, a diferència de l’altra, farcida de documentació original. A destacar un seguiment puntual de vital importància, un estudi molt precís (amb alguna conclusió de Joan Sanz que jo crec deurien tenir en compte els professionals de la investigació cartogràfica valenciana) sobre el famós mapa de Cassaus de començaments del XVII.
Joan Sanz bé que ho confessava després de publicar el primer volum, quan comentava que li havia quedat una espècie de desassossec: “m’he deixat al calaix una gran quantitat de bucles i tirabuixons per revisar, temes oberts que caldrà atendre, que he apartat a un costat per tal de concloure i poder veure al menys una primera part introductòria“. Com déiem, essent el mateix assumpte, aquest segon volum té una gran diferència amb l’anterior circumscrit més al record i la memòria personal, amb un to més descriptiu i espontani. Ara, en aquesta segona publicació el resultat arrodoneix l’enfocament del primer, amb estudis i anàlisi, dades, molta documentació.
Per exemple, sobre un tema tan essencial i preeminent com fou el de la construcció de la Universitat Politènica ara fa cinquanta anys. Un esdeveniment “polític” tèrbol que va arrabassar un milió de metres quadrats d’horta que afectava a 250 famílies de llauradors i cultivadors que hi vivien i treballaven en aquell espai de L’Horta de Vera “de tota la vida”. Aquest assumpte és, òbviament, una ombra llarga que Joan i la seua família van viure i patir, això es nota i està força present. Ell ho expressa i tramet amb claredat com una deriva més de tantes, d’aquella nostrada història, la de la política “malaltissa” valenciana, que va preferir en el seu moment i sense escrúpols decantar-se i deixar-se dur pels interessos i maniobres dels propietaris. Com també aquell altre assumpte, més antic, el de la deriva de la minoració lingüística, administrativa, per tal de suprimir oficialment la llengua vernacla i enaltir el castellà en tots els tràmits burocràtics i mercantils de les parròquies.
Enllaços dels llibres:
Joan Sanz. “Memòries de l’Horta de Vera. Alqueria de La Carrasca“. 2023.
Joan Sanz. “Memòries de l’Horta de Vera. 1952-1960“. 2018.
Enllaços dels llibres:
Joan Sanz. “Memòries de l’Horta de Vera. Alqueria de La Carrasca“. 2023.
Joan Sanz. “Memòries de l’Horta de Vera. 1952-1960“. 2018.
Enllaços dels llibres:
Joan Sanz. “Memòries de l’Horta de Vera. Alqueria de La Carrasca“. 2023.
Joan Sanz. “Memòries de l’Horta de Vera. 1952-1960“. 2018.
