Joan Genovés 1930-2020

posted in: General, Sin categoría | 0

Des d´ací el nostre record a Joan Genovés (home de bonhomia que feu costat a la lluita antifranquista i pintor genuí; amb una obra admirable, exemplar, en la seua trajectòria i proposta estètica). Genovés va saber transformar el seu estil, progressivament, de la mà de les seues multituds: mases humanes en moviment que originàriament, allà pels anys seixanta, eren però unes multituds prou més estàtiques, quasi escultòriques.

Les seues posteriors multituds, en canvi, durant les darreres dècades, parteixen en molts casos de grans taques de color o fons sutílment degradats (on ha allunyat molt el punt de vista) on incorpora allaus d´humanoides, puntets i “play mòbils”, rítmics i degradats, que formen una multitud diminuta que s´expressa a conveniència en el propi moviment visual plasmat. La sensació d´un desplaçament cap a ningun lloc, en realitat, purament plàstic. Però amb un novedòs, modern i innovador rerefons temàtic. Tal vegada demostrant que en pintura els temes, el que anomenen normalment “motius” o “assumptes”, saturats com estem  per la quantitat immensa d´imatges (de tot tipus) que consumim, cal també renovar-los, refrescar-los. 

Centre del Carme de València 2013

Nascut a València Joan Genovés estigué relacionat amb els grups artístics més significats del primer panorama artístic renovador després de la postguerra, especialment l’anomenat Grup Parpalló (Salvador Soria, Manuel Gil, Monjalés, Eusebi Sempere, Balaguer i Andreu Alfaro) grup sorgit de la mà “benèvola”, culta i moderna, d´Alfons Roig en la Real Acadèmia de San Carles de València (un cas excepcional i insòlit el d´Alfons Roig, menbre del clericat durant el règim franquista, nomenat ja en 1939 professor de “Cultura cristiana i Litúrgia” per a l’Acadèmia de San Carles)

Joan Genovés no obstant, dintre d´aquest grup i de la tònica artística general tendent a l´abstracció matèrica, va decantar-se prompte per plantejaments figuratius enfront de l´informalisme de tots els integrants del grup Parpalló. És en la dècada dels setanta/vuitanta quan progresivament Joan Genovés reconverteix la seua temàtica acomodant-la a preocupacions més plàstiques, la seua conquesta d´una forma única i personal: les impactants “multituds virtuals”, una nova representació de l´home en societat.

Detall sintètic en vuit imatges de la transformació original que va sofrir la pintura de Genovés, duent-lo a una magistral confluència de recursos i llenguatge plàstic, temàtica i elements pictòrics en estat pur (línies, taques, collage, matèria, degradacions, signes, etc)

Comments are closed.