El proper dia 5 de juny (19’30 h.) inaugurem a Xicranda les darreres produccions de la “factory” Escola de Pintura de Godella. En aquesta ocasió ens presentem al públic amb un segell “temàtic” ben diferent: “Impressions digitals“.
Em de referir-nos necessàriament a la gran fractura existent, sagnant ferida oberta, entre l’art tradicional i l’actual en general, el digital. Divergència popularitzada i entronitzada des d’aquelles antigues dècades dels setanta i vuitanta. Posteriorment el desenvolupament tecnològic de la imatge digital i les noves possibilitats creatives obertes ha convertit, possiblement, “la novetat d’un mitjà tecnològic en categoria estètica“. I com que s’han perdut obsolets els antics filtres, els sedassos de qualitat, etc, ens quedem atònits mirant-nos la buidor extensa, immensa, de . . la paleta gràfica, el pantone. La qual no és ni més ni menys cap altra cosa que una eina més, tal qual un pinzell.
Les obres reunides ara són tot imatges digitals. El focus d’atenció està posat en la manipulació informàtica que hem fet i en la seua transposició posterior a un medi físic, el de les impressions. Eixa posterior manipulació fa que la proposta siga molt més variada: sobre tela, sobre paper, sobre vaixella, samarretes, per transferència, etc. Serà aquesta direcció elegida per a la impressió el que ressaltarà un aspecte o altre, detalls que es convertiran en focus vertebrador de l’obra. Més enllà de l’ús informàtic d’un determinat programa, del maquinari tecnològic.
En l’entusiasme i esforç realitzat aquests quatre mesos, tant a l’aula d’informàtica com als ordinadors de classe, està la base de la “diferance” d’aquesta mostra artística. El pinzell, la pintura tradicional ha desaparegut. El llenguatge artístic s’ha diluït en uns altres procediments. I açò, s’entén, està frontalment oposat a les tècniques clàssiques basades en el pinzell i l’habilitat de la “manufactura”. Però sembla que l’art, el llenguatge artístic, no coneix eixes menudències, no reconeix, eixos límits.
