Amb positiva i manifesta vocació valenciana, recolzada institucionalment i amb una bona dotació econòmica (22.000€) la Biennal de pintura Mª Isabel Comange té des del seus inicis fundacionals el clar propòsit d’erigir-se en referent de les convocatòries pictòriques valencianes, convocar un rellevant esdeveniment artístic concebut ‘ad hoc’ per a distingir i promocionar la vàlua dels artistes de la terra (nascuts o residents al País Valencià).
En aquesta II Biennal la participació ha superat el centenar de pintors i han estat finalistes un total de 29 obres. La decisió del jurat ha afavorit Álex Marco (València 1986. Representat per la galeria Luis Adelantado) amb el primer premi i Toño Barreira amb el segon premi (Zamora, 1965. Professor de BBAA a València des de 2007). També s’han atorgat tres accèssits a Nico Munuera (Lorca 1974) Carolina Ferrer (Catarroja 1966) i Volkan Diyaroglu (Istanbul, 1982).
El jurat el formaven Nelo Vinuesa, guanyador de l’any passat, Antonio Ariño, vicerector de Cultura e Igualtat de la Universitat de València; Elena Gandía, patrona de la Fundació JJCC y tècnica de museus del Museu del Prado; José Galindo, pintor i Degà de la Facultat de Belles Arts de la UPV. La difícil deliberació va produïr-se entre aquest grup de finalistes: Alberto Beltrán Beltrán; Ana Chacón Villalonga; Ana Císcar; Carlos Sebastiá; Carolina Valls Juan; David Pellicer García; Enrique Estelas Montesinos; Fernando Machado Baldasano; Helga Grollo Riess; Inma Femenía; José Luis Cremades Milla; Keke Vilabelda; Manuel Blázquez Palacios; María Aranguren; Marina Iglesias Mateos; Mery Sales; Miguel Hernández Sáez; Nanda Botella; Nuria Rodríguez Calatayud; Oliver Johnson; Paco Vila Guillén; Rebeca Plana Perpiñá; Sergio Barrera Doménech; Sergio Rocafort Giménez; Vicent Machí.
Podem dir sense menyscabar les virtuts de la convocatòria (una panoràmica del que s’està fent per València) que el format del concurs és continuista i poc original, segurament mercantilista i contradictori. Certifica i codifica d’alguna manera l’ ‘estatus quo’ imperant al llarg del segle XX d’un art autònom reclòs en si mateix, en el seu llenguatge. Aquest possible debat, la polèmica dels concursos, és cosa vella: pels mecanismes de promoció basats en la competició pura i dura, la funció soterrada o moltes vegades evident de consagrar artistes, interessos creuats, la relació subordinada o mimètica amb la societat de consum, la pròpia concepció museística que es respira fins i tot en les obres que s’encimbellen, l’inevitable “manierisme” d’estil que comporta la creació d’un jurat, l’extracció sociològica la qual és majoritàriament universitària, o la pròpia casuística professional dels artistes premiats. Un llarg etcètera que deixa la porta mig oberta a la reflexió, el dubte, el repàs o l’anàlisi. “Les regles de l’art” (són coses de Pierre Bourdieu, 1992) solen portar tot allò que s’ha cultivat al camp.
En la primera biennal celebrada en 2018 es presentaren 122 artistes i 16 obres foren les finalistes. Els llorejats foren Nelo Vinuesa (Catarroja 1980) (En els retrat biogràfics fets per Martí Domínguez fa uns anys podem llegir: “. . . Nelo dubta: ‘Desenvolupem la nostra obra sense importar-nos la societat, no busquem contar res en concret, sinó traure a la llum les nostres emocions. No volem ser guies, ni models de res, no tenim una actitud messiànica . . .Jo no pinte per a guanyar diners, ho faig perquè m’agrada. Això no significa que no haja de ser fidel a les meues idees, però no vull introduir política en els quadres’ “) i Juan Olivares (Catarroja, 1973) (a qui Martí Domínguez també va fer un el seu retrat literari: “El que és indubtable és que Juan Olivares ha aconseguit tindre una marca pròpia, . . . Té un nom reconegut a les fires d’art, viu exclusivament de la seua faena i encara sense haver canviat gaire el seu art. Evidentment, la seua pintura té bona acollida per als galeristes”
Personalment vull donar una enhorabona especial i pública a la nostra companya i amiga Anna Chacón, que ha estat assídua a l’Escola de Godella algunes temporades. La seua espectacular obra titulada “Bateria 8” la podeu contemplar al dessota.
Les obres romandran exposades fins el 10 de gener de 2021 al Museu de les Drassanes del port de València.
