Isabel Oliver “Quaranta anys d´art compromés (1970-2009)
Fins al 3 de novembre de 2019
“No m’equivocava”. Va dir Isabel Oliver (València, 1946) aquestes paraules quasi al final de la presentació d’una exposició monogràfica que resumeix en La Nau, ” quaranta anys d’art compromés”, un viatge que comprén obres des de 1970 fins a 2009. La frase no és fútil, perquè s’intueix com un sospir tranquil després de la batalla. Encara que aquesta no haja acabat. “Era una època difícil per a les xiques, no ens feien cas, no ens feien exposicions…”, explica l’artista sobre els seus inicis en els anys 70. En un context dominat per Equip Crònica, Equip Realitat, Antoni Miró o Anzo, recorda el comissari de la mostra, Pascual Patuel, era Oliver qui desenvolupava un discurs vinculat de manera explícita al seu gènere, ocupant un espai estrany en un pop-art que, com tot, havia sigut dominat pels homes deixant ‘silenciades’ a les autores. “Dels temes de la dona ningú s’ocupava. Ningú ens anava a traure les castanyes del foc”, recalca l’autora.
Precisament l’exposició, que va ser presentada ahir pels mateixos Oliver i Patuel, juntament amb el director d’activitats de la col·lecció Martínez Guerricabeitia, José Pedro Martínez, i el vicerector de Cultura i Esports, Antonio Ariño, es presenta en un primer moment amb una revisió de les tres gràcies de Rubens, que presenta a les dones en un context ben diferent al del quadre original. Les situa en un gimnàs com a mostra d’aqueixa “esclavitud” pel que respecta als estàndards de bellesa, un discurs que es reflecteix en diferents peces de la seua sèrie ‘La dona’, que inicia en la dècada dels 70. En aquest moment comença una doble batalla, contra la dictadura franquista i contra l’estructura patriarcal del país. “Per damunt de tot, calia salvar les idees”, sentència l’artista.
La producció d’Isabel Oliver, que comença en 1970, pertany a l’art pop, un camí que tria i que acompanyarà tot el seu recorregut artístic. En aquest sentit, el comissari de l’exposició destaca que “és una de les poques dones que es dedica en la dècada dels 70 al pop art i a més ho fa des d’un sentit crític, molt distanciat del “american way of life”. Oliver és, de fet, una de les dones presents en Fora del cànon. Les artistes Pop a Espanya, part de l’exposició permanent del Museu Nacional Reina Sofia. “Si durant aqueixes dues dècades l’obra dels artistes homes va experimentar una important difusió, tant dins com fora de les nostres fronteres, no va ocórrer així amb la de les seues companyes de generació, els qui han hagut d’esperar que investigacions recents hagen visibilitzat uns treballs oblidats”, resa la descripció del museu.
No solament en la sèrie ‘La dona’ es treballa sobre aquestes qüestions, també en la anomenada ‘De professió, la feina de casa’, que, per cert, va formar part recentment de l’exposició A contratemps. Mig segle d’artistes valencianes (1929-1980), impulsada per l’IVAM amb l’objectiu de reconstruir un relat artístic marcat per la desigualtat. L’exposició de la Nau compte, a més, amb nombroses peces que no s’han vist abans, principalment aquelles de la sèrie ‘El joc’, en la qual reinterpreta els símbols de jocs tradicionals tals com la baralla de cartes, del dominó o el parchís. “Hi ha un fil conductor en tota l’exposició i és la ruptura de les regles al llarg de les set sèries que s’exposen”, reflecteix el vicerector.
És aqueix “art compromés” que titula l’exposició que es reflecteix en tota la seua producció. Va ser després d’un parèntesi de 15 anys que Oliver reprenc la producció posant el focus en una sèrie de paisatges a través dels quals denunciava les agressions a l’ecosistema, en un moment en el qual, diu, “encara no hi havia consciència”. En aquest sentit, de va avançar a una anàlisi que ara ha passat a ser indispensable i actual, detectant aquella batalla que ara es lliura amb més urgència que mai. Perquè el pop amb Isabel Oliver és més que pop.
HORARIS: de dimarts a dissabte de 10 a 14 i de 16 a 20 h. / Diumenges i festius: de 10 a 14 hores.
