Aquest proper dijous 30 de setembre la sala temporal del Museu Municipal d’Alzira (MUMA) acull i inaugura (19’30 h.) l’exposició de Manuel Silvestre “Del pigment al paper“. Trobarem en aquest magnífic espai una extensa mostra d’obres que reuneixen singularment el món de la pintura i el collage.
Concretament una poètica pictòrica que descansa sobre la notorietat de papers impresos que remeten al món de la industria gràfica, trames i tècniques d’impressió. Tintes i pigments convergint sobre un mateix suport, de fusta o paper, el rastre o la textura del pinzell convivint amb la pressió del tòrcul, de la premsa que estampa. En aquesta referència al món contraposat o antagònic de dues tècniques, gravat i pintura, és on planteja Silvestre al meu parer un diàleg molt obert i fluid, una dualitat plàstica que nodreix i activa d’estil el seu treball creatiu. Romandrà oberta fins el 24 d’octubre.
Sobre l’esdeveniment d’aquests treballs ens diu l’artista:
“El títol de l’exposició “Del pigment al paper” deixa entreveure un trànsit o recorregut per la producció de pintures, collages i obra gràfica d’aquest últims anys sense que tinga un caràcter antològic.
L’objectiu és presentar diversos conjunts de peces que donen constància de la metodologia de treball, recollint i subratllant les clares diferències estilístiques i formals en cadascuna de les sèries, i en conseqüència la pròpia evolució de tot treball creatiu.
La mostra trenca amb un recorregut lineal de les obres a la sala creant blocs més compactes amb cada grup de treballs, combinant obres de diferent grandària, de diferents tècniques i llenguatges i fins i tot amb diferències en l’emmarcat de les peces, creant una composició heterogènia.
Estos criteris se remarquen subtilment de manera que l’exposició reculla la continuïtat i connexió que l’artista ha donat a estes series, ja que en la majoria dels casos estos canvis aparenten ser dràstics pel canvi estilístic (figuració-abstracció) però mantenen certs elements comuns i una essència particular que definix el propi quefer del autor al llarg del seu trajecte.
Esta alternativa expositiva pretén tenir un efecte sorpresa sobre l’espectador de manera que li permeta un recorregut més sensorial i intuïtiu, captant la seua atenció al fer evident les diferències entre les obres i els seus registres.” (Manuel Silvestre. “Del pigment al paper”)
