De la pintura barroca de George de la Tour a l´aigualit realisme madrileny.

posted in: General | 0

“Realistas de Madrid” és el cridaner frontispici que dóna entrada a l’exposició actual del Museu Thyssen-Bornemiza (9 de febrer a 22 de maig, 2016). Una mostra comissariada per Guillermo Solana que pretén aglutinar i divulgar un estil concret que ha sorgit de l´espai urbà i la tradició artística de Madrid; i, concretament, de l´entorn particular d´Antonio López. Resulta cridaner aquest homenatge del Thyssen mostrant-nos l´esplendor d´aquesta corrent pictòrica (A. López i els seus amics) circumscrita a l´àmbit capitalí. Perquè el Thyssen s´ha tret de la màniga i sense escrúpols una nova i curiosa “movida madrilenya pictòrica” particular i “silenciosa”, endogàmica, sense enquadrar-la en un context més ampli i general de la pintura espanyola adepta al realisme. Una tradició, per cert, per la idiosincràsia espanyola molt arrelada i significada per tot arreu de la sacrosanta mà del costumisme.

La pregunta immediata o incògnita oportuna, tal vegada, és saber si aquest realisme madrileny té alguna capacitat per a superar-se, si podrà ressorgir amb força o, pel contrari, com jo pense, es tracta solament d´una inèrcia ja clàssica i eclèctica que ve de lluny, acomodada i planera, blana, constituïda arran del Barroc i el Renaixement. En l’exposició, fixeu-vos, participen A. López García (Tomelloso, Ciudad Real, 1936), els germans i escultors Julio López Hernández (Madrid, 1930) y Francisco López (Madrid, 1932), Isabel Quintanilla (Madrid, 1938), esposa de Francisco; María Moreno (Madrid, 1933), esposa d´ Antonio López; Esperanza Parada (San Lorenzo del Escorial, 1928-Madrid, 2011) y Amalia Avia (Toledo, 1930-Madrid, 2011).

I alhora Madrid, també, ens presenta, com no, un altre pintor realista molt admirat en els cercles especialitzats (però que pintava fa 400 anys), en aquest cas en un altre àmbit, en la vorera d´enfront, en el museu del Prado. Tot molt ben adobat i servit per als esbiaixats i malpensats que, òbviament, és el meu cas. Es tracta del pintor barroc George de la Tour (1593-1652/ Museu del Prado, 23 de febrer a 12 de juny).  La Tour, natural de Lorena, ha estat prou menyspreat o poc valorat durant moltes dècades fins el segle XIX. Tal vegada, és una possibilitat peregrina, per la denigrant afectació estètica que suposava estar reduït a un “localisme-demodé”. És un altre cas curiós, “miraculós”, (com Pinazo) de trobar la manera de contactar estilísticament amb les grans corrents estilístiques del moment vital dels pintors des de paràmetres localistes. George de La Tour mirava, així, d´assimilar les solucions italianes o flamenques: i per això rep dues importants influències estètiques que afecten el seu treball, la mediterrània de Caravaggio i la nòrdica de Brueghel.

 

Potser aquesta confrontació, en un mateix carrer de la capital, entre els realistes de Madrid i el francès George de la Tour està plantejat honestament com un brillant exercici de reflexió, per contrast. Sobretot perquè, a més a més, són els propis pintors arrelats a Madrid els que declaren i afirmen que han treballat d´espatlles a l´informalisme, una de les corrents pictòriques més determinant i important del segle XX (a Espanya importantment: Tàpies, Lucio Muñoz, Saura, Millares, Guinovart, Canogar, Monjalés, Cuixart, etc).

 

 

iq
Isabel Quintanilla

 

 

1454529579_552815_1454529792_noticia_normal

 

 

 

julio_lopez_realismo

 

 

 

 

Antonio-López-1
Antonio López

 

 

 

 

tumblr_njara6Wcp01rv33k2o4_1280

Comments are closed.