Ja sabeu “Som el que mengem“, diu el refranyer modern. I no parem d’escoltar coses així: “som el que escoltem”, “som el que parlem”, “som el que vestim”, “som el que pintem”, etc. Una dita irrefutable que va imaginar Brillat-Savarin testimoniada al seu llibre “La physiologie“ aparegut l’anys 1825. Brillat-Savarin també diu coses com “olor i sabor no són més que un sol sentit, i la boca és el seu laboratori, com la ximeneia del qual és el nas”. Això significa, com sabem, que si una sopa està bona estem al·ludint a més coses que no pas exclusivament el seu sabor; tenim l’olor, el color, la textura, etc.
Els pintors, sense canviar de tema, necessitem posar especial atenció a aquestes coses, no solament als menjars (carnívors o vegans): com vivim “tot plegat”, els nostres compromisos, etc. Com que la pintura viu i està afectada pel món de la cuina i tenim un cert “savoir-faire” entre el personal, doncs, per què no, anem a tractar d’imaginar, recordar, constatar, plats i menges, les coses de la cuina i el menjar que circulen per les nostres cuines, testimonis de la cuina que va de boca en boca.
- Olives marcides. Germà lloris
- Arròs melós amb boletus. Juan Broseta
- Bescuit de nabius. Germà Lloris
- Tiramisú. Enedina Lloris
- Crema de palets de cranc. Rosa Marqués
- Bescuit de carlota. Germà Lloris
- Tiramisú 2. Pepa Mainero
- Pastís de plàtan i xocolata. Juan Broseta