Ja sabeu “Som el que mengem“, diu el refranyer modern. I no parem d’escoltar coses així:  “som el que escoltem”, “som el que parlem”, “som el que vestim”, “som el que pintem”,etc. Una dita irrefutable que va imaginar Brillat-Savarin i l’escriu al seu llibre de referència La physiologie aparegut l’anys 1825. Brillat-Savarin també diu coses com “olor i sabor no són més que un sol sentit, el laboratori del qual és la boca i la ximeneia del qual és el nas”. Això significa que si una sopa està bona doncs estem al·ludint a més a més del seu sabor, al seu olor, color, textura, etc.

Els pintors, i canviem de tema, necessitem posar especial atenció a aquestes coses, als menjars (carnívors o vegans) i després repassar com ho vivim tot això “tot plegat”. Com que la pintura viu i està afectada pel món de la cuina i tenim un cert “savoir-faire” entre el personal de l’escola, doncs, per què no, a partir d´ara tractarem d´imaginar plats i menges, coses de cuina i menjar que pujarem a aquest racó de la pàgina web de l’Escola.

  1. Olives marcides. Germà lloris
  2. Arròs melós amb boletus. Juan Broseta
  3. Bescuit de nabius. Germà Lloris
  4. Tiramisú. Enedina Lloris
  5. Crema de palets de cranc. Rosa Marqués Ll.
  6. Carrot Cake. Germà Lloris