Ja sabeu “Som el que mengem“, diu el refranyer modern. I no parem d’escoltar coses així:  “som el que escoltem”, “som el que parlem”, “som el que vestim”, “som el que pintem”, etc. Una dita irrefutable que va imaginar Brillat-Savarin testimoniada al seu llibre La physiologie aparegut l’anys 1825. Brillat-Savarin també diu coses com “olor i sabor no són més que un sol sentit, i la boca és el seu laboratori, com la ximeneia del qual és el nas”. Això significa, com sabem, que si una sopa està bona estem al·ludint a més coses que no pas exclusivament el seu sabor; tenim l’olor, el color, la textura, etc.

Els pintors, sense canviar de tema, necessitem posar especial atenció a aquestes coses, no solament als menjars (carnívors o vegans): com vivim “tot plegat”, els nostres compromisos, etc. Com que la pintura viu i està afectada pel món de la cuina i tenim un cert “savoir-faire” entre el personal, doncs, per què no, anem a tractar d’imaginar, recordar, constatar, plats i menges, les coses de la cuina i el menjar que circulen per les nostres cuines, testimonis de la cuina que va de boca en boca.

  1. Olives marcides. Germà lloris
  2. Arròs melós amb boletus. Juan Broseta
  3. Bescuit de nabius. Germà Lloris
  4. Tiramisú. Enedina Lloris
  5. Crema de palets de cranc. Rosa Marqués
  6. Bescuit de carlota. Germà Lloris
  7. Tiramisú 2. Pepa Mainero
  8. Pastís de plàtan i xocolata. Juan Broseta