“Color Field”. Juny 2022

Si “Déu va crear l’univers jugant als daus” l’home ha creat la pintura per a cobejar aquella aventura dels deus.

Això sembla una ‘boutade‘ que podríem dir i pensar per a referir-nos a les abstraccions de les nostres pintures darreres, els  “Camps de color”, l’assumpte de la pròxima exposició final de curs que presentarem a Xicranda  el proper dilluns 6 de juny(19’30 h.).

Novament posem èmfasi en el caràcter abstracte de la pintura. Passada per l’alambí de la pintura abstracta aquesta es desfà i allibera d’un munt de càrregues per a centrar-se en un llenguatge totalment nu i exclusiu: tenyir i composar, espargir, dissoldre el color, depurar la tècnica, el fet pictòric en estat pur, la pintura lliure de referents i simbolismes.

Si bé en altres edicions (Color roig, 2013; Gastronomia abstracta, 2014; Perspectives atmosfèriques, 2015, etc) vam vorejar també projectes abstractes enguany hem entrat obertament i de ple en l’assumpte. Decantada la pintura,  ens hem endinsat amb complicitat i sense reserves en la caldera bullent dels “Camps de color“.

El nostre “exercici d’escola” de final de curs ha apartat per complet la representació icònica figurada, ens hem desconnectat tot el que hem pogut de la seguretat de la realitat visual i la representació de les coses i ens hem endinsat en el joc incert de l’exploració dels “Camps de color“.