Si “Déu va crear l’univers jugant als daus” l’home ha creat la pintura per a cobejar aquella aventura dels deus.

Això sembla que podríem dir especialment ara, quan estem fent i pintant “Camps de color”, l’assumpte de la pròxima exposició final de curs que presentarem a Xicranda  el proper dilluns 6 de juny(19’30 h.).

Novament posem èmfasi en el caràcter abstracte de la pintura. Passada per l’alambí la pintura abstracta es desfà d’un munt de càrregues per a centrar-se en un llenguatge exclusiu: tenyir i composar, espargir, dissoldre el color, depurar la tècnica del fet pictòric, per a que la pintura reste despullada de referents i simbolismes.

Si bé en altres edicions (Color roig, 2013; Gastronomia abstracta, 2014; Perspectives atmosfèriques, 2015, etc) vam vorejar també projectes abstractes enguany hem entrat obertament de ple. Decantada la pintura, com deia, ens hem endinsat amb complicitat, complidament i sense reserves, en la caldera bullent com és la dels “Camps de color“.

El aquest nou, productiu i entranyable “exercici d’escola” de final de curs hem apartat per complet la representació icònica figurada. És a dir, ens hem desconnectat de la llum clara de la realitat i ens hem endinsat en el joc “fosc” (incert) dels “Camps de color“.