Després de donar notícia fa uns dies de la Biennal de Venècia de 2013 com una fita simptomàtica de possibles canvis en el món de l’art, incidim ara en una valoració del mateix autor sobre el que va passar en la següent Biennal de 2015. Per Mario Perniola aquesta nova edició resultà ser una tornada a l’ordre que invalidava les expectatives de l’anterior. Transcric un extracte del propi autor referit a la de 2015 (també en “El arte expandido”. Casimiro, 2015). I dos vídeos del programa de TVE Metròpolis que donen compte de les participacions en 2015.
Escriu Mario Perniola:
“Si parlavem que s’havia efectuat en la Biennal de 2013 un gir Fringe en la manera de veure l’art, ara s’ha produït en la pròpia biennal una reacció en contra immediata. La Biennal de Venècia de 2015, “All the Wordl ‘s Future “, dirigida per Okwui Enwezor, és una resposta enèrgica i astuta a la des-legitimació i desestabilització introduïts per Gioni a l’anterior Biennal que va fer desaparèixer la diferència entre artistes professionals i diletants, Insider art i Outsider art, salut mental i bogeria, artefactes i ready-mades, produccions antropològiques i obres d’art.
Molt sovint el debat estètic, a partir del segle XIX, s’ha manifestat com un conflicte entre la poètica de l ‘ “art compromès” amb la defensa d’una causa política i la poètica de l’ “art pur”, atent aquest només a la consecució d’un valor autònom. . . . La Biennal de Enwezor sembla abraçar entusiàsticament la primera tendència, fent de Marx la seua bandera i promovent debats sobre l’actualitat del pensador.
Aquesta nova Biennal de Enwezor porta a terme un gir acadèmic que s’oposa al gir fringe de l’anterior Biennal: doncs si des de fa un segle ens estem preguntant “Qui és artista? aquesta Biennal respon de forma totalment oposada. Per Enwezor, l’artista és qui ha cursat estudis homologats en escoles, acadèmies o universidats, que ha passat per processos de selecció i ha aconseguit premis, beques, distincions,. . . Gairebé tots els participants en l’exposició d’ Enwezor, a diferència de la Biennal de 2013, tenen titulacions acadèmiques, són autors de llibres, doctors i docents d’alguna institució, conferenciants i visiting professors,. . . no hi ha lloc per a autodidactes desconeguts, psicòtics i ignorants.“
