Us oferim en audiovisuals un interessant repàs del que fou la Biennal de Venècia de 2013. Una rara i excepcional convocatòria si tenim en compte el concepte de revisió i aproximació al món de creacions “outsider” realitzat el passat segle XX. Venècia va presentar en els pavellons de la biennal d’aquell any com tot un allau d’obres ben estranyes al mercat.
Els crítics Mario Perniola o Gillo Dorfles han destacat sobre la biennal (titulada “El Palau Enciclopèdic” i comissariada per Massimiliano Gioni) l’aparició i consolidació d’un possible fenomen desestabilitzador, un canvi de paradigma per a l’art. Per a ells ja existeix des de fa temps una viva voluntat de transformació en molts àmbits del món de l’art, consideren que està sorgint un manifest propòsit de canvi radical, necessitat “terapèutica”, social i individual, als quals Massimiliano Gioni va creure oportú dedicar la Biennal. Es tracta d’un món artístic paral·lel que ha anat cuinant-se en aquest sentit des del mateix sorgiment de la modernitat artística industrial. En el llibre “El arte expandido” (2016, Casimiro Libros) trobareu sobre aquesta biennal les detallades i extenses reflexions de Mario Perniola.
Al dessota podeu fer una ullada a aquelles obres, fer un repàs visual gràcies a tres documentals de TVE realitzats per al programa Metròpolis on es concatena l’obra dels 158 artistes participants.
TVE Metrópolis | Biennal Venècia 2013_1
TVE Metrópolis | Biennal Venècia 2013_2
TVE Metrópolis | Biennal Venècia 2013_3
El comissariat de la Biennal va reunir tota una sèrie d’obres i col·leccions d’artista “històriques“, produïdes al llarg dels darrers cent anys. Els 158 artistes seleccionats (productors artístics marginals, “outsiders”) havien treballat quasi sempre aïllats o per diferents circumstàncies al marge del mercat. “El palau enciclopèdic” dóna nom a la Biennal. Aquest títol ve precisament d’un projecte de l’arquitecte i inventor Marino Auriti, una maqueta arquitectònica feta en la dècada de 1950 per a acollir, segons somiava el propi Auriti, totes les arts i estils existents.
L’aposta del comissari està fonamentada, com deia, en corrents artístiques marginals i bastant desconegudes, coexistents o paral·leles al llarg de la història recent de l’art contemporani, unes actituds o manifestacions artístiques que es coneixen sota el nom genèric “Fringe“: un art fet sense clàusules de pedigrí professional, obres sense cap èxit o aura mediadora que les encimbelle. La Biennal del 2013 va apostar per la renovació clara i contundent de l’art, radical i desestabilitzadora, contra la borbolla capitalista, especulativa, que pateix (resulta imprescindible per a entendre aquesta enorme globus inflat veure també el documental de Nathaniel Khan “El precio del arte“, 2018).
