Onze artistes, fins el proper 17 de juny, omplen amb les seues obres la sala Natura Godella. En un gran casalot benestant del segle XIX situat just enfront de l’Ajuntament s’apleguen al voltant d’una trentena d’obres reunides sota el lema “Yo te quiero verde“. Onze artistes que donem suport a les recents reivindicacions locals en favor d’una major sensibilitat política amb la natura, la preservació de l’ecosistema en general i la preocupació per l’entorn de Godella, el qual estem veiem com minva i desapareix, s’extingeix. Sota la coordinació i comissariat de Matilde Alonso aquesta col·lectiva ha granat onze interessants propostes artístiques, amb registres diferents, i una sola mirada polièdrica al voltant de la natura.
Nombroses vegades ens hem postulat des de l’Escola de Pintura a favor d’aquest patró d’exposicions impulsades per algun fil conductor, algun criteri argumental o tècnic que aglutine les obres de les exposicions individuals. I molt especialment de les diferents veus artístiques en el cas de les exposicions col·lectives. Requisit recomanable que resultarà ser nuclear, aquell punt que farà comprensible la forma i dimensió de la convocatòria artística, facilitarà la crítica, la lectura i el diàleg entre les obres i els autors. En aquest sentit, la mostra de Natura Godella encerta i pot servir-nos de precedent expositiu de cara a futures convocatòries artístiques.
En general, la descripció sumària de les obres, participants i característiques, seria la següent:
Pepe Gimeno, està representat per una sola peça de 172 x 181 cm. que és en realitat un políptic de dotze paisatges (“Paisajes cegados“) presentats com cinematogràficament, en una sola seqüència. Destacable els encapsulaments de metacrilat i l’argúcia d’afegir a sobre un paper semitransparent fumat que augmenta i creix de tamany i sincronitza molt bé el muntatge de les peces. Resultat: una posada en escena impactant, refinada, polida i complexa.
Artur Heras, el nostre xativí, mig Godellà d’adopció, ha presentat una gran peça ornamental, hereva d’un pop molt evolucionat, iconoclasta i personal, amb tocs bastant eclèctics, com és la incorporació matèrica d’un menut faig de sarments o branquetes cosit al llenç. El tractament tècnic d’Artur Heras sempre sorprèn perquè pica d’ací i d’allà: impressions, textures, pintura, grafies, collage, etc. “Soliloqui bio-vegetal” és el títol de la seua obra, i és de l’any 2016.
MacDiego, ha presentat a la mostra una pintura i una escultura. L’obra escultòrica és una botija-retrat ubicada sota l’escala com si fos una instal·lació, amb una llum vermella i una antigalla de flexo enmig. És una bona picada d’ull divertida de l’irreductible Mac. La pintura també té un gran to humorístic molt embegut de les espurnes del pop i el còmic. Les dues obres són de 2023. Els seus títols són “Vegacentricó” i “MacBotijo”
Manolo Silvestre, està present a la sala amb dues obres divergents. “Plantas“, de 2004, un oli sobre fusta que curiosament té una factura i aparença plana, molt com de les arts gràfiques: taques planes, plantilles i camps gràfics de punts, colors impresos, quadricromia, etc. I al seu costat “Albufera”, de 2010, una serigrafia sobre paper molt aconseguida. El fet curiós és que tot i ser una serigrafia el to d’aquesta obra és molt més pictòric que el de l’altra que és un oli.
Xavier Montsalvatge, presenta dues obres ceràmiques personalíssimes, amb decoracions de línees fines fetes a l’aquarel·la. Les peces ceràmiques sorprenen per la factura del dibuix, especialment la majòlica, talment una vinyeta de còmic molt narrativa, que contrasta amb la forma clàssca del volum, color i vernís de la porcellana. Es titulen “Máxima alerta” i “La botija“. L’aquarel·la és de 2023 i està titulada “Jugando a la guerra“
Marià Garrañana, ha optat per reunir tres obres ben característiques i representatives de la seua obra. Subtils i límpides, la puresa formal i abstracta de Marià es situa al costat d’un suprematisme (Malevich) actualitzat. Si aquell manifest històric va ser original en el seu moment perquè remenava fondo en el significat ornamental de l’art, per contra sempre ha tingut la dificultat, caldrà reconèixer-ho, de quedar al marge quan vol armar-se davant la realitat. “Projecte d’arquitectura activa” i “Barret de copa groc, per escandalitzar la blava nit“, de 2017, són dos dels seus títols.
Raquel Aguilar, participa amb tres obres, també datades de fa uns anys. Un díptic amb dos “Apuntes“. Un al llapis compost, i l’altre un pastel sobre cartulina titulat “Atardecer“. La tercera obra és un oli titulat “Contraluz“. Totes elles pertanyents a la sèrie “Arbres” de l’any 2013. Obres representatives de la pintora que potser no reflecteixen el punt en el que es troba ara mateix l’artista, si tenim en compte l’exposició de fa tres anys “Ciutats de sorra”.
Eduard Cortina, amb cinc peces datades totes elles del 2022 és l’unic escultor ‘De facto’, per la trajectòria i pel ‘Corpus’ present. Cinc escultures de fusta cremada. Episodi particular i simbòlic de la fusta. Desforestació. Volums de fusta quasi indemnes, solament “repensats” des de la seua forma original. No sembla que les fustes hi hagen estat asserrades, esculpides. Per a mi és el color el que fa de maça i cisell. “Sense títol” i “Tors” són els títols de les obres.
Germà Lloris, duu tres obres de creació recent, de 2023. Una de elles bastant matèrica. Aquest díptic “Pedra seca i liquen” potser és l’obra de la sala que més reivindica la pintura matèrica. Les tres obres participen d’idèntics aspectes tècnics (impressió digital, pasta de paper i epoxi) amb un resultat final desigual: els processos emprats o seguits han empentat en cada cas a solucions divergents.
Pep Carrasco, les quatre obres que aporta són en realitat dues. Doncs tres d’elles formen una sola obra vertical. Tant el tríptic com l’obra exempta (un gruixut collage) presenten un entramat abstracte de retalls fotogràfics. El fet és que la disposició de les fotos en el collage rememora i simula un teixit vegetal. En “Bosque”, obra de 2012, el collage creix fins formar un baix relleu. El tríptic del collage amb fotos de canyes es titula “C-4, C-5, C-6” i és de 2022.
Matilde Alonso, participa amb tres acrílics tots ells sobre fusta pertanyents als anys 2018, 2019 i 2022. Cadascuna de les seues obres acull la forma oberta d’alguna figura fugissera, totalment integrada i fosa en la superfície del llenç, entre els colors del fons i les gammes solapades del motiu. Queden compactades pel ritme i l’entramat de la pintura. “Lejos”, “Sueños de mariposa” i “La cañada de Trilles” són els títols d’aquestes obres.
Horari de visites:
dimecres i dijous de 17h. a 20 h.
Divendres i dissabte de 11h. a 14 h.
Fins el 17 de juny.
Godella. C/ Major nº 32.
,
