La peculiar connexió amb la trama de la pintura internacional de finals del XIX li dóna un plus d´importància a Pinazo. Això fa que se’l considere amb justícia el punt de partida de la plàstica moderna valenciana. Però veurem que el seu nom no figura al costat dels post-impressionistes francesos: senzillament perquè la seua pintura és perifèrica respecte del focus de Paris. El talent de Pinazo el trobem de la mà del seu aïllament voluntari al llogaret de Godella. Un altre fet molt destacable i subtil de la pintura de Pinazo és que pot ser relacionat amb alguns aspectes visuals de les noves tècniques fotogràfiques emergents del XIX. Parlem de la seua manera d´ “enfocar”, de la utilització peculiar d´allò que en fotografia es coneix com profunditat de camp per a presentar solucions pictòriques tan personals que voregen l´abstracció. Va trobar una manera d´eclipsar les escenes i temes costumistes amb una pinzellada expressionista i abstracta, que a poc a poc va convertir-se en el veritable motiu de la seua pintura. En aquest context podem dir que Pinazo, quan deixa a la vista la textura de les fustes on pinta, està enfocant el fet propi de la pintura, el testimoni de la seua consciència pictòrica. De manera que podem dir que Pinazo juga amb l´ il·lusionisme de la pintura clàssica per a reconduir-lo a l´il·lusionisme de la pintura plana, descobreix amb càlcul i espontaneïtat les entranyes de la pròpia representació pictòrica,