• DORE ASHTON. Una fábula del arte moderno. Fondo de Cultura Turner, 1991. Una molt bona paràbola, però ara moderna i sintètica a manera d´assaig, de la crítica americana Dore Ashton  que s´acosta a quatre grans focus creadors del XX (Cézanne, Rilke, Picasso i Schoemberg) revestint-los d´aquella lluita dramàtica per transmutar-se  sense caure en la bogeria de Frenhofer.
  • HONORÉ  BALZAC (1832). L´obra mestra inconeguda, ed Mall, 1986. Un “insignificant” llibret de Balzac publicat l´any 1832, en plena discussió estètica entre romàntics i neoclàssics, que tindrà sempre plena validesa perquè prefigura a manera de paràbola el “desequilibri estètic” que pateix un pintor, frenhofeer.
  • ANTONI PEDROLA. Materiales, procedimientos y técnicas pictóricas. Ariel Patrimonio Histórico. 1998.  Manual. Té l´avantatge de ser  sintètic i breu, solament 220 pàgs. Editat en català i traduït al castellà amb nombroses reedicions. Molt popular entre els estudiants de Barcelona. No debades “el PEDROLA”, com es coneix el llibre,  és el resultat de la pràctica i  docència D´Antoni Pedrola a la Facultat de BBAA de Barcelona.
  • RALPH MAYER. Técnicas de la Pintura. Molt més extens. Passa de les 500 pàgs.
  • JOSÉ VERGARA.  Conservación y restauración de material cultural en archivos y bibliotecas. Biblioteca Valenciana, 2002. Manual sistemàtic i ampli sobre un bon repertori de qüestions i aspectes relacionatas amb la restauració del llibre i els seus materials. Una bona font de documentació i experiència.
  • MARK ROTHKO. La realidad del artista. Filosofias del arte. Editorial Síntesis, 2004. Texts de l´artista publicats póstumament. Summament interessant  ja que es pot veure i estudiar la connexió existent entre el pensament i l´obra d´un pintor tan  consagrat i peculiar. Les seues preocupacions per la realitat i els temes de la pintura són simptomàtiques d´una obra com la de Rothko, metafísica i abstracta.
  • W. KANDINSKY. La gramática de la creación. El futuro de la pintura. Paidos estética, 1987. Un intent de perseverar en  l´establiment d´unes  bases per a una nova manera de fer pintura. . . . anàlisis de la pintura  que preten fins i tot codificar-la.
  • L. WITTGENSTEIN. Al voltant del color. Col·lecció estètica & crítica. Servei de Publicacions de la Universitat de València. 1996. Qui estiga interessat en la problemàtica del color des del punt de vista filosòfic, és a dir, del coneixement,  pot orientar-se en aquest document personal que li he “furtat” a un amic:  Sobre Wittgenstein
  • JUAN BENET. La construcción de la torre de babel. Siruela. 1990. Sobre la pintura de Pieter Brueghel el Vell. Una visió en profunditat d´aspectes cridaners al marge (sensu stricto) de la plàstica. Molt interessant els aspectes relacionats amb el mite de la confusió de les llengues de l´antic testament i la simbologia que tindria per a Brueghel la realització d´aquesta pintura (que té, per cert, dues versions)
  • GOETHE. Teoria de los colores. Colección Tratados, Consejo General de la Arquitectura Técnica de España. 1999. La famosa i històrica teoria dels colors que va publicar Goethe el 1810 (La Farbenlebre) amb tres seccions: Didàctica, Polèmica (Contra Newton i la física matemàtica) i Històrica (tots els testimonis del color més significatius existents fins el segle XVIII).