L´Escola de Pintura de Godella duu quasi tres dècades funcionant des dels seus inicis pels voltants del 1990. Després d´alguns avatars i incerteses durant la primera dècada del 2000 va estabilitzar-se i consolidar sis grups de pintura i 65/70 alumnes inscrits. En l´actualitat comptem amb vuit grups i al voltant de 90/100 alumnes amb exposicions temàtiques i una dotació d´eines de taller actualment imprescindibles: aparell projector, aerògraf, ordinadors, impressora, connexió a internet, etc.

Des de 2011, a través d´aquesta pàgina web intentem recollir tota l´activitat generada per l´Escola, divulgar allò que fem i donar una perspectiva de totes les inquietuds artístiques que sentim i ens mobilitzen.

El curs passat 2014/15 iniciàrem un prometedor Cinefòrum sobre Pintura que esperem es consolide de manera permanent els propers cursos.

I com no?  Cal insistir: Pinazo és un gran referent de la pintura en general i, per tant (com no!) té que ser-ho de Godella.

 

pinazo-y-su-esposa

 

Tenim  el prestigi i orgull de la seua memòria i les seues obres, tant a l´IVAM  com a a la casa Museu que la família manté i obri al públic amb visites concertades des de 1985. Una Casa-Museu que cura i manté viva i activa la pròpia família i que des d´un punt de vista museístic podríem reclamar-li més pes i protagonisme,  involucrar altres esforços (de la “Comarca”, per exemple) per tal de promoure i desenvolupar activitats culturals, exposicions, estudis, publicacions, etc. Vanagloriar-nos d´aquest insigne i peculiar pintor post-impressionista potser obliga a pensar també en un altre tipus de museu creat “ad hoc” . Demana, des de la meua modesta opinió, una segona seu activa i  moderna que intente ser centre neuràlgic de cultura i referent comarcal o nacional, un bon punt de trobada per a incentivar tota classe d´activitats artístiques.

 

Ignacio_Pinazo_Camarlench_La_cruz_del_Molino_en_Godella

 

Novemb 014 004
El paisatge de Pinazo actualment.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquest pensador de la plàstica (València 1849 – Godella 1916), és un esplèndid referent per a molts pintors. A cavall entre l´academicisme espanyol del XIX i el modernisme pujant Francés representa tot  un estímul permanent de trajectòria i convicció, un referent magistral que convida als artistes al treball continuat i persistent.