“El coneixement secret” documental que explica les “divagacions” de David Hockney

publicado en: General, Sin categoría | 0

David Hockney (1937) és un pintor contemporani adscrit inicialment al Pop Art anglès d´estil molt personal i difícil d´etiquetar.

El dimarts 6 de juny tanquem la temporada del Cinefòrum/Pintura amb un documental d´obligat coneixement per als afeccionats a l´art i la pintura en general. La projecció i col·loqui serà a Villa Tereseta (C/ Major nº 83) a les 17´30 h. És tracta de “El coneixement secret” (112 minuts) un documental que relata les conclusions pel pintor D. Hockney referides a l´us d´instruments òptics pels grans mestres de la pintura clàssica. El llibre va aparèixer l´any 2000 amb eixe mateix títol. Miguel Ángel Rios (gravador, catedràtic i professor de BBAA) ens ajudarà a presentar aquesta temàtica tan candent i interessant.

La tesi que va formular Hockney és refereix a la influència que en la  profunda transformació pictòrica del renaixement tingué (com a detonant i propulsor d´un canvi en la manera de pintar) l´influx de l´òptica, de manera que es donà un salt “fotogràfic” en la representació d´imatges.

Aquesta argumentació (la de la utilització d´aparells òptics i espills per a facilitar la creació d´imatges) és impactant i atractiva, i ha estat també polèmica des dels inicis. El mateix any 2001, després de la publicació de les seues investigacions, 25 científics es reuniren amb Hockney a Manhattan per a debatre la solidesa i coherència de les seues indagacions.

Existeixen també qüestions extra-artístiques a valorar: com podria ser l´interés, la selecció d´artistes que fa cada època i cada cultura, en funció d´interessos soci-econòmics, valors, tradicions o costums, que van dur, per exemple, a dos estils ben diferenciats a l´europa renaixentista: la pintura flamenca del nord i la italiana.  També podem recrear-nos amb la creativitat imperant en els processos artístics del XX que, com sabem, reclama molta més originalitat que habilitat als artistes. Els nostres temps han exaltat una estètica ben diferent a la d´aquells grans mestres i dibuixants clàssics que eren Robert Camprin, Eyck, del Sarto o Rafael, virtuosos d´un ofici que, qui ho sap, acabarà perdent-se i serà en definitiva inútil.

 

DSC_3213
Durer, gravat de 1525

 

 

 

Masolino,Masaccio, Alberti i Bruneleschi, Capilla Barancacci
(retrats de Masolino,Masaccio, Alberti i Bruneleschi) Capella del Carme, Esglesia Brancacci, 1427, pintat per Massacio

 

 

Robert Campin 1422
Retrat d´home, Robert Campin, Pintura a l´oli, 1422

 

 

 

DSC_3212

 

 

 

 

 

4
Autoretrat, D. Hockney

 

 

 

 ABC.es (03.12.2001)  (Extracte de la publicació)

Rebaten a Hockney su tesis del uso de la óptica por los grandes pintores

La tesis resulta tan fascinante como iconoclasta: Vermeer, Lotto, Caravaggio, Velázquez, Van Eyck e Ingres, entre muchos otros se ayudaron de instrumentos ópticos como la cámara oscura y la cámara clara para apurar el realismo de sus obras maestras. 25 eruditos discutieron a tumba abierta en Manhattan las ideas que David Hockney presenta en su libro«Conocimiento secreto».

web_31

     Hockney con auriculares para no perderse una palabra del debate.

 

¿Calcar o no calcar…?

Aunque Hockney se apresuró a curarse en salud reiterando lo que dice en el libro, que no está acusando a los grandes maestros de «calcar» (una de las palabras, como punto de fuga y enfoque, que más se escucharon), y de que quien pinta «es la mano del pintor», y de que al intentar «calcar» él mismo el famoso candelabro de «La boda de los Arnolfini», de Van Eyck, se dio cuenta de que era «más fácil» copiar, y que lo único que pretendía era compartir su perplejidad ante la casi total falta de literatura sobre el tema, eso no le libró de las andanadas críticas que enseguida empezaron a lloverle.