Ja sabeu “Som el que mengem“, diu el refranyer més modern. Una dita irrefutable del llibre d’obligada referència La physiologie du Goût (1825), de Brillat-Savarin. O coses com “olor i sabor no són més que un sol sentit, el laboratori del qual és la boca i la ximeneia del qual és el nas”. Això significa que si una sopa està bona estem al·ludint a alguna cosa més que al seu sabor en sentit estricte. Aquesta referència indica que, com la visió, el sentit del gust és apreciat pel cervell.

Els pintors necessitem posar especial atenció als menjars (carnívors o vegans) i repassar com ho vivim això. Com que la pintura sempre es veu afectada per aquestes coses a partir d´ara tractarem d´imaginar plats i menges, coses de la cuina i el menjar, recopil·lant algunes informacions privilegiades que estan al nostre abast (entre altres J. Broseta): receptes o fòrmules i qüestions relacionades amb la culinària i la gastronomia.

 

  1. Olives marcides. Germà lloris
  2. Arròs melós amb boletus. Juan Broseta