Ja sabeu “Som el que mengem“, diu el refranyer modern. Bo, ara tothom diu coses així:  “som el que escoltem” (radio 3) “som el que parlem”, “som el que . . . ” etc. Una dita irrefutable però, que jo sàpiga, és del llibre d’obligada referència La physiologie du Goût (1825), de Brillat-Savarin. Brillat-Savarin també diu coses com “olor i sabor no són més que un sol sentit, el laboratori del qual és la boca i la ximeneia del qual és el nas”. Això significa que si una sopa està bona doncs estem al·ludint a més a més del seu sabor, al seu olor, color, textura, etc.

Els pintors, canviem de tema, necessitem posar especial atenció a aquestes coses, als menjars (carnívors o vegans) i repassar com ho vivim en “tot plegat”. Com que la pintura també es veu afectada pel món de la cuina, doncs, per què no, a partir d´ara tractarem d´imaginar plats i menges, coses de cuina i menjar.

 

  1. Olives marcides. Germà lloris
  2. Arròs melós amb boletus. Juan Broseta
  3. Bescuit de nabius. Germà Lloris
  4. Tiramisú. Enedina Lloris
  5. Crema de palets de cranc. Rosa Marqués Ll.
  6. Carrot Cake. Germà Lloris