Ja sabeu “Som el que mengem“, diu el refranyer modern. Bo, ara tothom diu coses així:  “som el que escoltem” (radio 3) “som el que parlem”, “som el que . . . ” etc. Una dita irrefutable però, que jo sàpiga, és del llibre d’obligada referència La physiologie du Goût (1825), de Brillat-Savarin. Brillat-Savarin també diu coses com “olor i sabor no són més que un sol sentit, el laboratori del qual és la boca i la ximeneia del qual és el nas”. Això significa que si una sopa està bona doncs estem al·ludint a més a més del seu sabor, al seu olor, color, textura, etc.

Els pintors, canviem de tema, necessitem posar especial atenció a aquestes coses, als menjars (carnívors o vegans) i repassar com ho vivim en “tot plegat”. Com que la pintura també es veu afectada pel món de la cuina, doncs, per què no, a partir d´ara tractarem d´imaginar plats i menges, coses de cuina i menjar.

 

  1. Olives marcides. Germà lloris
  2. Arròs melós amb boletus. Juan Broseta