“Ciutats de sorra”, darreres pintures de Raquel Aguilar

posted in: General, Sin categoría | 0

El proper 27 de novembre (19 h) sota el títol “Ciutats de sorra” concorre de nou, ara en el tauler expositiu de València, la pintora de Godella Raquel Aguilar. Serà al Col·legi Major Rector Peset (Plaça Forn de Sant Nicolau 4). L´exposició romandrà oberta al públic fins el 6 de gener de 2020 (les festes nadalenques estarà oberta la sala) amb  un horari ininterromput de 11 h. a 19 h. de dimarts a diumenge.

Contrasta aquesta nova proposta de “Ciutats de sorra” desenvolupada de manera notable amb un concepte expositiu motriu i aglutinador amb l´anterior projecte referenciat sota el títol “Pintures” (2013), que va presentar a Rocafort fa uns anys. No és menyspreable, ni molt menys, aquest assumpte de referenciar el conjunt de les obres, focalitzar l´empenta de treball i acompanyar o explicitar en un títol la idea/imatge del conjunt, comprometre´s amb un segell que dóna indicis del que inspira el grup d´obres presentades.

Raquel Aguilar ha configurat en aquest sentit un interessant projecte pictòric amb reminiscències urbanes, sobrevolant precísament la poètica de l´assumpte a través de metàfores plàstiques relacionades amb el procés de treball: com per exemple un exquisit ordre formal que contrasta amb la matèria objectual i pictòrica acumulada. La mirada que planteja de la ciutat informal no és altra, en sentit estricte, que la del paisatge pictòric. Ciutats de sorra, materials tangibles, ordre per a la construcció de les pintures o esquitxells urbans en Bogotà o Medellín, laberint interior, pèrdua de la literalitat visual exterior. L´assumpte de la ciutat informal tractada pictòricament per Raquel Aguilar està reorientat expressament envers el “com” ho puc tractar, “com” ho puc recordar a través dels recursos pictòrics. I ho fa amb una suggeridora veu intimista (amb remembrances, “comme il faut“, de Giorgio Morandi, a qui, no debades li ha dedicat tesi doctoral) i que apareix de diverses maneres (en els punts de vista, la pròpia tècnica, l´aïllament d´elements, o la unicitat/multiplicitat) la qual cosa apunta to plegat a una idea genèrica de Ciutat informal bastant conceptual. Però, i açò ho sabem i ens ho fa saber ella mateix en alguna cartel·la, les ciutats que hi són als quadres rememoren alhora, específicament, alguna ciutat concreta de llatinoamerica.

La pintura de Raquel Aguilar, com en un recurrent joc de paraules “informal“, s´esplaia per “expressar-se” de manera suggeridora amb la pintura del mateix nom (“informalista“) amb pastes, collages, sorra, draps, marbre, fustes o cartrons. Materials i objectes que s´integren i traslladen a l´obra trametent-li qualitats i característiques com és usual en els plantejaments d´aquest tipus de pintura. La singularitat en el cas de “Ciutats de sorra” rau en la relació precisa i rigorosa que estableix Raquel Aguilar entre aquests dos àmbits imaginaris, el de la seua pintura i el d´aquella ciutat.

L´exposició ja té preparat un catàleg per a la sèrie però, m´informa Raquel, aquest es presentarà amb posterioritat a l´acte inaugural en una data per concretar. Coincidirà doncs amb algun tipus d´acte (del qual informarem en aquest mateix lloc) referit a la dura problemàtica real de la Ciutat informal, també a celebrar en la seu del Col·legi Major Rector Peset.

 

https://www.raquelaguilar.es/

 

 

 

 

 

 

 

 

“Santamarta”, 2019                                                                                                                  100 x 100 cm  Mixta sobre fusta

 

 

 

 

 

 

“Cerros de Lima en sienas”, 2019                                                      60 x 80 cm. Mixta sobre fusta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Comments are closed.