“Ciutats de sorra”, darreres pintures de Raquel Aguilar

Publicat a: General, Sin categoría | 0

El proper 27 de novembre (19 h) sota el títol “Ciutats de sorra” concorre de nou, ara en el tauler expositiu de València, la pintora de Godella Raquel Aguilar. Serà al Col·legi Major Rector Peset (Plaça Forn de Sant Nicolau 4). L´exposició romandrà oberta al públic fins el 6 de gener de 2020 (les festes nadalenques estarà oberta la sala) amb  un horari ininterromput de 11 h. a 19 h. de dimarts a diumenge.

Sembla que la proposta “Ciutats de sorra” desenvolupa de manera notable un concepte expositiu motriu, aglutinador. Ho dic comparant el projecte de l´actual mostra de Raquel Aguilar amb l´anterior, referenciada sota el títol “Pintures” (2013), que va presentar a Rocafort fa uns anys. No és menyspreable, ni molt menys, l´assumpte aquest de focalitzar l´empenta de treball, i acompanyar o explicitar en un títol una idea/imatge del conjunt, comprometre´s amb un segell que dóna indicis del que inspira al conjunt de les pintures presentades.

Raquel Aguilar ha configurat un interessant projecte pictòric amb reminiscències urbanístiques a través de poètiques metàfores de l´assumpte ben relacionades amb el propi procés de treball, una delicada ordenació dels elements pictòrics plantejats sobre l´espai de la tela. La mirada que planteja de la ciutat informal no és altra, en sentit estricte, en termes del llenguatge, que la del paisatge pictòric. Ciutats de sorra, materials tangibles, ordre per a la construcció de les pintures o esquitxells urbans en Bogotà o Medellín, laberint interior o literalitat visual exterior. L´assumpte de la ciutat informal en Raquel Aguilar està reorientat expressament envers el “com” dels recursos pictòrics. Ho fa amb una suggeridora veu intimista (amb remembrances, “comme il faut“, de Giorgio Morandi, a qui, no debades li ha dedicat tesi doctoral) que apareix de diverses maneres (en els punts de vista, la pròpia tècnica, l´aïllament d´elements, o la unicitat/multiplicitat) que apunta to plegat a una idea genèrica de Ciutat informal bastant conceptual. Però, i açò ho sabem i ens ho fa saber ella mateix en alguna cartel·la, les ciutats que hi són als quadres rememoren alhora, específicament, alguna ciutat concreta de llatinoamerica.

La pintura de Raquel Aguilar, com en un recurrent joc de paraules “informal“, s´esplaia per “expressar-se” de manera suggeridora amb la pintura del mateix nom, l´el moviment “informalista”, amb pastes, collages, sorra, marbre, fustes o cartrons. Materials i objectes que s´integren i traslladen a l´obra trametent-li qualitats i característiques, com és usual en els plantejaments d´aquest tipus de pintura. La singularitat en el cas de “Ciutats de sorra” rau en la relació precisa i rigorosa que estableix Raquel Aguilar entre aquests dos àmbits imaginaris, el de la seua pintura i el d´aquella ciutat.

L´exposició ja té preparat un catàleg per a la sèrie “Ciutats de sorra” però, m´informa Raquel, aquest es presentarà amb posterioritat a l´acte inaugural en una data per concretar. Coincidirà doncs, amb algun tipus d´acte, del qual ja informarem en aquest mateix lloc, referit a la Ciutat informal a celebrar en la seu del Col·legi Major Rector Peset.

 

https://www.raquelaguilar.es/

 

 

 

 

 

 

 

 

“Santamarta”, 2019                                                                                                                  100 x 100 cm  Mixta sobre fusta

 

 

 

 

 

 

“Cerros de Lima en sienas”, 2019                                                      60 x 80 cm. Mixta sobre fusta